Si eris estremeñu, palra estremeñu

Enteracionis i pensaerus del puebru estremeñu.

Archive for the ‘Traucionis’ Category

La palra purtuguesa ena Güiquipeya

Posted by The Father en viernes, 25 enero, 2008

Ogañu, compairis, estoi labutandu nun artículu pala Güiquipeya . Cumu angunus sabreis, es un proyetu pa puel tenel la famosa Wikipedia ena muestra palra. La cosina ya está ahilandu palantri i vos piu un favol, contribuyil si pueis, indirgandu artículus, pol mu chiqueninus que seyan. Si nu sabeis lo cúmu se hazi, indirgaimelus a mí i yo les doi hormatu.

El artículu es al tentu la palra purtuguesa, i esmiença asina:

Purtugés (u luenga purtuguesa) es una luenga romanci ahorrá endi lo qu’es ogañu Galícia i norti e Purtugal endi el Latín palrau polos celtas arreol 2000 añus há. En ahormandu un empériu colonial i comercial qu’iba endi Brasil enas Américas, hata Goa en La Índia i Macau en China, s’esperrió pol tol mundu enos sigrus XV i XVI. En esa época apaiçun albondas palras criollas endi el purtugués, en África, Ásia i el Caribi.

Ogañu, es una e las luengas mas emportantis, el sestu, hormi el númiru e palrantis nativus (arreol 200 millonis). Es la luenga col númiru mas grandi en América el Sul (183 millonis, arreol 51% de la puebración del continenti), i una gran luenga franca en África itó. Es luenga oficial de nuevi paisis, en huendu coficial unta el español i el francés en Guinea Ecuatorial, col Chinu ena rehión especial alministrativa e Macau i coland with Tetun en Timor-Leste.

Miguel de Cervantes hucheó una vezi al Purtugués, «la luenga durci», mentris qu’el escrebiol brasileñu Olavo Bilac la descrebió puéticaenti cumu a última flor do Lácio, inculta e bela: «l’úrtima frol del Láciu, encurta i pulia».

Leyel más

Posted in Traucionis | Etiquetado: , , , , , , | Leave a Comment »

Leyenda e la Serrana e La Vera

Posted by The Father en domingo, 20 enero, 2008

Siguru que tós vuhotrus,  eis sintiu palral al tentu la que, quiziás seya la leyenda con mas nombreria de tolas estremeñas: La Serrana e La Vera. Enas montañas de La Vera desistia una muhel enfurruñá colos hombris i, açonchá enos montis, mataba al qu’entallaba. Albondus autoris án escrebiu sobri ella, peru me queu con esti romance que hizu Máximo Cruz Rebosa

Velallí en Garganta l’Olla
polas tierras de la Vera,
va ahilandu la Serrana
bien calá la su montera;
cola honda ena centura
i treciá la su escopeta.

S’á alcuentrau un pastolcinu
que huegaba a la rayuela
i l’idi: -Yeu!, pastolcinu,
bien carean las ovehas.

-Remachin u nu remachin,
qué cudiau le da a ella.

-Pastorcinu, pastorcinu,
¿sabis tocal la vigüela?

-Pus sí, siñá; sí, siñá,
el rabel si osté me diera.

L’á catau pola manu,
le lleva pala hulera.

Nu le lleva pol caminus,
ni tapocu pol vereas.

Le lleva punos montis
más espesus que la yelba.

-Pastolcinu, pastolcinu,
esta nochi, rica cena,
de perdizis i conehus
la petrina llevu enllena.

Ena cimera, nel monti
le alcuentrun ya ena hulera.

Deque entrun, va la Serrana
i le mandó afechal la puerta;
i el pastol, cumu era tunu,
l’ehó una mihina abierta.

Entallau pola manu
l’á subiu l’escalera;
le mandó alú hazel hueu
i a la luzi e la fuguera
él á viu albondus güesus
con albondas calaveras.

-Cúyu es veloquí estus güesus
i estas tantas calaveras?

-De hombris que yo é matau
pol esus montis i sierras,
cumu tegu vi a hazel
deque mi voluntá quiera.

Pastolcinu, pastolcinu,
cohi i toca esa vigüela.

El pastol nu s’arrochaba
Y a tocal le mandó ella.

La serrana se dormió
col güen son de la vigüela.

El pastol la vio dormia
i se hundeó pa huera.

La serrana s’ispieltó
ahullandu cual béstia
i brincandu cumu corça
lo siguió un cuartu luegua.

-Pastolcinu, pastolcinu,
nu ves que la cayá ehas?,

-Muchu palu ai nel monti
pa hazel algotra nueva.

-Pastolcinu, pastolcinu,
nu ves qu’ehas la montera?

-Muchu pañu nel mi puebru
ai pa’algotra más güena.

-Pastolcinu, pastolcinu,
nu ves qu’ehas una oveha?

-Inque milenta ehara,
a pol ellas nu golviera.

Cola honda, la serrana
le hundeó una piera,
que si nu es puna enzina
le barrundi la caeza.

Yeu, izi ella, villanu,
c’a mí ya me revelas;
qu’el mi pairi hue pastol
i la mi mairi, una yégua;
que él manducaba pan
i ella careaba yelba.

Posted in Traucionis | Etiquetado: , , , , | 2 Comments »

Puemas de nombreria: Dante

Posted by The Father en viernes, 18 enero, 2008

Vos envitu a leyel de quilati, pus de quilatis está hemplá esta alahina d’oru que velaquí vos trauzo. Preteneci al sonetu XXVI de la Vita Nova del pueta italianu Dante Alighieri. L’é trauciu endi el italianu meyeval i cumu siguraenti sabrán los estuyantis de Traución i Entepretación, se m’á prehentau un pobrema: respetu el rimu i los acentus métricus (tan emportanti nun sonetu) u en chambu, cudiu de la rima y, pol tantu, el acaberu e las parabrinas finalis? Cumu pueis vel, m’é deciiu pol esta úrtima oción, sabeol de que sin dambas dos, el puema sufri una gran perda. Asperu que soni bien ena muestra palra. Veloquí:

Tan repulia pahi, i tan honrá
la dama mia deque ella salua,
que la luengua rehila i güervi mua,
i los ohus tien mieu a la mirá.
 
Ella se va, sintiéndusi alabá,
d’umildi i güena el hatu nu demua;
pahi una cosa que vieni sin dua
endi el cielu i un miragru mos da.
 
S’espeta mu agraabri a quien la mira,
qu’entra polos sus ohus un durçol
que nu ai quien lo apesqui si nu lo preba;
 
i pahi qu’endi los labius se mueva
un espritu suavi, hemplau d’amol, 
qu’está ihendu al alma: Yeu, suspira!

Posted in Traucionis | Etiquetado: , , , , , , | Leave a Comment »

Fábulas de Samaniego

Posted by The Father en lunes, 14 enero, 2008

Ya estoi denuevu con vuhotrus i güervi la burra al trigu colas fábulas, haha! Esta vezi, vos indirgu un pal mandás pol compairi balbanchu, que le petaba colabutal col mi blog i traucil anguna cosina. Muchas gracias pol tu trebahu. Namás que é dau corrihieru a las custionis ortugráficas, siguiendu l’Ortugrafia del Tiu Fraili; al tentu el lésicu nu é cambiau ná, que pa esu te l’ás currau tú. Velaquilas:

LA CULEBRA I LA LIMA

   En casa d’un herreru
entró la culebra un dia
i la cebiqui moldia
nuna lima d’aceru.
Íhuli la lima:- El mal
abombá, sedrá pa tí:
¿lo cúmu ás de hazel mella en mí,
que hagu polvu el metal?-
   «Quien pretenda sin razón
al más huerti debarrumbal,
nu aconsigui sinu dal
cozis contra l’aguihón.»

EL PASTOL

   Salíciu usaba tañel
la çampoña toinu el añu,
i pol ascuchalu, el rebañu
s’orviaba e pacel.
Mehol sedrie rompel
la çampoña a tiu Salíciu;
   «polque si causa prehuíciu
en lugal d’utilizal,
la mehol albeliá,
pol vezi de vertú, es envíciu.

Posted in Traucionis | Etiquetado: , , , , , , | Leave a Comment »

Leyenda e la Prencipesa encantá del Paláciu de las Veletas

Posted by The Father en jueves, 10 enero, 2008

 

Caçris era una emportanti praça huerti árabi. Huerun abondas las ententonas p’arreconquistala, peru toinus huerun bardius hata el reinau d’Afonsu IX. Encrusu pa esti rei, esta labutación gorviosi cuasique imposibri. Hua aconteciu lo mesmu que nalgotras vezis en nu meyandu l’ayua duna dama cuyu nombri s’á escambulliu pa siempri. Tós la hucheaban la Prencipesa.

Gobelnaba la ciá un Kaid importanciosu i foitu, que sostribaba la su repoténcia enas sus efensionis que l’arrodeaban. La ciá estaba cuaharingá pol develsus alcaçris i mansionis de los hefis u capicorronis agarenus. Comunicabansi pol mé correoris soterrañus. Várius tinian salierus açonchaus huera las murallas. Entri ellus iba un correol llamau Mansaborá, c’ahilaba retuertu, asoterrau, atorau i aportaba, endispués de descrebil un ánglu retu, pala ronda e las güertas. Abonda henti á sentiu el espritu e la mora poncima las murallas, güerta en gallina con pollinus d’oru. Lo qué iba hadiu esta muhel pa sel castigá d’aquella maea? Ná, namás que sel una muhel, repulia i namorá.

Afonsu IX e Lión s’iba encabezonau en esperrial l’Arreconquista palas tierra hucheás «de naidi». Se tinia qu’esborral el recuerdu el primel marru. P’aconseguilu llamó a los sus mehoris cabeceras. Queria convencel al Kaid de los Alcaçris de que l’ententona era difinitiva. Indirgó un’embahá pa sel alcibia pol siñol Alkaide e la hortaleza. Mandaba ena embahá un emportanti, arriscau i puliu cabecera. Deque vinu pal paláciu pú pisteal a la repulia agarena, la solehia, i pol mé destu, lo mas queriu del Kaid. Nu hue mestel mas na c’un alcuentru, sin parabrina anguna, pa qu’el cabecera, anti el marru e la rindición del pairi, lo compensasi col enamoriscalsi e la su iha. En cruzandu la sala i en ihendu condiós, una dama le dio un cumpriu al cabecera lionés: un pañolinu, recuerdu e la su vesita. Ogañazu era una consínia mu gastá. Mahinaivus el su semplanti deque, endispués de llegal a la su tienda, s’atoconó con una carta qu’idia: «Acorri tolas nochis pal callehón de Mansa Alborá, i una dama t’acompañará hata la mi prehéncia». El cabecera pensó siempri nuna tramposeria, peru el su corazón le palraba dun amol que puia sel el escomencípiu dun sueñu e ventura. I hue. Cuandu menus lo barruntaba, entremeyas la fusca, una güena aya moruna l’envitó pa l’alcoba e la su siñora. Endispués de bandeal el correol, pú guipal lo repulia qu’era la muhel que l’iba esmontau. Los alcuentrus se ripitun i el namorau cristianu diba tolas nochis a satishazel la sedi e amol de la agarena.

Pasun los dias i el celcu acontinaba nel mesmu estau. El namorau caballeru, gastandu el efetu qu’iba aconseguiu nel corazón de la su prencipesa namorá, se precuró las llavis de l’entrá pal correol. Iba hadiu plomesa, arrecarcandu que namás que las gastarie palas sus vesitas de queriu. I hue asina al prencípiu, peru en aquel inti e runcha enuti, valian emaseau las sus responsabiliais de cabeceru i caballeru. Romeaba encrusu que si puian envadil la ciá i él se hazia vel polas sus especialis acionis, lo tendrie mas chupau pa hazelsi col prehenti del su Rei, i con él sacralizal los amoris, que pol açonchaus, l’ahinaban abondu. 

El arriscau cabeceru aconsiguió que s’aprebara la su idea: las trupis afonsinas hadrien un farsu ataqui a las murallas polos laus contrárius de la puebración. Él, siguiu duna pioná, s’espetarie enos salonis del alcaça, sembrandu grima i fafarranchu. Las cosas huerun emaseau chupás. El Kaid halló la razón de la su palícia. Endinau polas acionis de la su ihina hundeó una maldizión mas huerti que la muerti mesma: l’emburacó cola su aya i colas sus damas nel soterrañu que daba pal callehón de Mansa Alborá, ondi, en castigu pola su traición, remanecerien hata que los ihus del Profeta gorviesin p’arreconquistal la praça en manus cristianas pola su curpa. Pa que naidi puyera alcuentralas, l’entrá i salieru del correol s’escambahinun de la vista e los simpris mortalis.

I velallí, remaneci l’encantá i maldizia principesa, acompañá pola su aya fiel i las sus nuevinas damas, pola maldizión puerosa el Kaid, güertus los sus ahinaerus nel croqueu de gallinas i pollinus, nu tien algotru inti e deversión qu’el que cuasique a tós los seris maldizius ofreci la nochi e San Huán: Salin altoncis a dal un garbeu polos arreoris i hundean hondas boqueás, supricantis pius, asperandu el dia del su rescati.  

Huentis: Miguel Muñoz de San Pedro, Condi e Canillerus, «Extremadura la tierra donde nacían los dioses»

Posted in Traucionis | Etiquetado: , , , , | Leave a Comment »

El Anillu e Puel

Posted by The Father en miércoles, 9 enero, 2008

Lo cúmu si sentirien los conocius velsinus e Tolkien, hucheaus pol abondas heneracionis de muchachinus i muchu mas entavia, endispués la pinicla e Peter Jackson, en estremeñu? Vos imahinais El Siñol de los Anillus sutitulá nesta luenga? El Palranti vos da l’oportuniá de sentilus en la muestra palra. Veloquilus:

Tres Anillus palos Reis Elfus embahu el cielu,
Sieti palos Siñoris Nanus enas sus casas de piera,
Nuevi palos Hombris Mortalis condenaus a moril,
Unu pal Siñol Escuru nel su escuru tronu
Ena Tierra e Mordor ondi s’esperrian los Sombrahus.
Un Anillu pa gobelnalus a tós, Un Anillu p’alcuentralus,
Un Anillu p’atraelus a tós i enas tiñeblas atalus
Ena tierra e Mordor ondi s’esperrian los Sombrahus.

Posted in Traucionis | Etiquetado: , , , , , , , , , | 1 Comment »

Esopu ihu: …(El lión i el ratón)

Posted by The Father en martes, 8 enero, 2008

 

Un ratón andarriegu huegaba encima dun lión dormiu. El lión ispiertó, entalló al ratón aina i enharetosi pa hampalu. Peru el ratón supricoli que lo queasi libri, que si perdonábali la via pagarieselu de güerta; el lión con gran risóriu, ehó al ratón ahilal.
Una mihina endispúes, el lión hue entallau punus cazaoris que lo iban atau a un arbu con una cuérdiga; altonci, en ascuchandu los himius del lión, el ratón esmechó pal lugal i rañó la cuérdiga que lo tinia parau. «No abondu tiempu há, tú te groheasti e mí», ihu el ratón, «pus nu creyisti que cumpririe cola mi plomesa: vusté ebi sabel que la gratitú s’alcuentra encrusu enos ratonis!»

Enhamás disprecies las plomesas de los chiqueninus.

Posted in Traucionis | Etiquetado: , , , , , , , | 2 Comments »

Esopu ihu: … (El gahu i la zorra)

Posted by The Father en viernes, 4 enero, 2008

 

Un gahu iba agarrau un cachinu calni i hue a aposalsi encima dun arbu.
Una zorra lo vió i estuviendu deseandu d’alampal la calni el gahu, vinu hunta él i esmiençó a adulalu, palrandu e la su fegura pulia i la su prehéncia; amás, añió que dengún algotru era mehol que él pa sel el rei de los páharus i que, sin dua sedrielo, si siquiá tuviera una mihina vozi!
El gahu, pa prebal a la zorra que él tinia una mu güena vozi, ehó cael la calni pa grasnal con tolas sus huerças.
Altonci la zorra s’abançaló i agarró la calni:
«Oh gahu», ihu ella, «si tuvieras celebru itó, na te apararie pa reinal sobri los animalis!»

Cuandu t’adulin, ves con cudiau colos tus bienis.

(Esopu)

Posted in Traucionis | Etiquetado: , , , , , , , | Leave a Comment »