Ogañu, compairis, estoi labutandu nun artículu pala Güiquipeya . Cumu angunus sabreis, es un proyetu pa puel tenel la famosa Wikipedia ena muestra palra. La cosina ya está ahilandu palantri i vos piu un favol, contribuyil si pueis, indirgandu artículus, pol mu chiqueninus que seyan. Si nu sabeis lo cúmu se hazi, indirgaimelus a mí i yo les doi hormatu.
El artículu es al tentu la palra purtuguesa, i esmiença asina:
Purtugés (u luenga purtuguesa) es una luenga romanci ahorrá endi lo qu’es ogañu Galícia i norti e Purtugal endi el Latín palrau polos celtas arreol 2000 añus há. En ahormandu un empériu colonial i comercial qu’iba endi Brasil enas Américas, hata Goa en La Índia i Macau en China, s’esperrió pol tol mundu enos sigrus XV i XVI. En esa época apaiçun albondas palras criollas endi el purtugués, en África, Ásia i el Caribi.
Ogañu, es una e las luengas mas emportantis, el sestu, hormi el númiru e palrantis nativus (arreol 200 millonis). Es la luenga col númiru mas grandi en América el Sul (183 millonis, arreol 51% de la puebración del continenti), i una gran luenga franca en África itó. Es luenga oficial de nuevi paisis, en huendu coficial unta el español i el francés en Guinea Ecuatorial, col Chinu ena rehión especial alministrativa e Macau i coland with Tetun en Timor-Leste.
Miguel de Cervantes hucheó una vezi al Purtugués, «la luenga durci», mentris qu’el escrebiol brasileñu Olavo Bilac la descrebió puéticaenti cumu a última flor do Lácio, inculta e bela: «l’úrtima frol del Láciu, encurta i pulia».