Enos úrtimus tiempus estamus a vivil una verdaera pelegrinación del puebru chinu a tierras estremeña. El chascu nu es descrusivu e la muestra rehión namás, sinu tamién del restu el país. Chegan a una ciá, de plonto tién un local pa cuaharingal angún comélciu i nu dan ni chispa e pobremas. Estas impresas audechan a sel risturantis de papáncia china, comélcius de raferias, çocus de baratuelas i estalachis várius i algotrus de cosinas más pulias, talis cumu hatus, çapatus u relocis.
Yo, vos vi a palral al tentu los que áin en Don Benitu, ondi vivu. Aquina abian al prencípiu risturantis namás, peru col tiempu, huerun chegandu los çocus, i inque la caliá de los cachaparrus que puias mercal nu era la mas pulia, enverá eran mas baratus i esmerecian el arriscu. Endispués, apaició la competéncia e los morus i los chinus tuvun que landeal cosinas más artas.
I asina hue. Ara cuaharingan grandis superficis i mos vendis de tó. Son mu arrecomendabris, el Euro Don Benito i el çocu que está enfrenti. Peru el que están a abril ena verea Don Benito – Villanueva paeci que sedrá el difinitivu… inque con estus chinus, cualisquiá sabi.